Entrevista a l'alumni Albert Vidal

L'Albert, de la promoció 40 "Gra de Fajol", ha aconseguit el premi extraordinari de fi de carrera a la Universitat de Navarra

L'Albert Vidal va ser alumne de La Farga durant 15 anys. L'any 2016 es va graduar de segon de Batxillerat amb la promoció número 40, "Gra de Fajol". Va decidir estudiar Relacions Internacionals a la Universidad de Navarra, on acaba d'obtenir el premi extraordinari de fi de carrera. 


P: Vas ser alumne de La Farga durant diversos anys, explica’ns el millor record que tens d’aquella època.

No sé si soc capaç de trobar el millor record, perquè en 15 anys van passar moltes coses bones. Sí que recordo, per exemple, al professor Mario González posant-nos música a classe mentre fèiem algun examen, i repartint llaminadures. Ens ho vam passar molt bé amb ell, i fins i tot encara recordo una de les cançons que posava: ‘I Gotta Feeling’ de The Black Eyed Peas.


Com creus que et va ajudar l’escola i els teus professors, en l’època d’estudiant de La Farga?

Per un costat, vaig aprendre molt dels professors. No només en quant a continguts de l’assignatura, sinó que un també aprèn del comportament i esforç dels professors, i sempre n’hi ha alguns que marquen més que d’altres. Durant l’escola pot costar veure-ho, però a mesura que passen els anys, un se’n va adonant. Per una altra banda, en una escola tan gran com La Farga, sempre t’havies d’espavilar una mica, en el bon sentit, i aprendre a tractar amb gent molt diferent.


Quan et vas graduar, què et vas emportar de l’escola (valors, lliçons, quelcom que vas aprendre) que et va ajudar els anys posteriors?

Potser, de les coses que em va ajudar més, va ser l’actitud de l’escola i els professors cap a la feina ben feta. Això va ajudar-me molt durant la carrera, i a més a més, es una actitud transferible a la resta d'esferes vitals. Vaig tenir molta sort, ja que la universitat on he estudiar té uns valors molt similars als de La Farga, i per tant vaig poder seguir desenvolupant-ho encara més.


Molts alumnes tenen un record especial d’un professor en particular, que els va marcar durant la seva etapa d’estudiant. En el teu cas, qui creus que va tenir un impacte en la teva vida i per què?

Me’n recordo molt bé del professor de català Josep María Freixes: la seva histories sobre Colombia van despertar en mi una curiositat per les relacions internacionals. El que explicava era infinitament més interessant que la gramàtica que tocava estudiar aquells dies, i jo estava encantat. En part, van ser les seves classes les que em van empènyer a triar la carrera de Relacions Internacionals a la Universitat de Navarra.


Des de la teva experiència personal i el teu punt de vista, què creus que fa a La Farga diferent de qualsevol altra escola? Quins trets creus o veus que són els diferencials?

Mmm, crec que la identitat cristiana de l’escola, juntament amb els esforços per oferir una atenció individualitzada, fent partícips als pares, son els trets diferencials de La Farga.


Has estudiat Relacions Internacionals a Pamplona, explica’ns una mica per què vas decantar-te per aquesta carrera i què t’agradaria fer en un futur.

Com he mencionat abans, l’experiència a classe amb el professor Josep María Freixes va ser molt important. Igualment decisiva va ser la visita a Pamplona que vam fer a inicis de 2n de Batxillerat, on vaig poder assistir a la presentació de la carrera que s’estrenava per primer cop. Sincerament, vaig decantar-me per aquesta carrera perquè (1) no tenia gaire clar què volia fer, i (2) m’agradaven molts temes diferents: la historia, l’economia, els idiomes, la geografia, i encara no volia escollir un en concret. Quan vaig veure que la carrera a Pamplona tocava tots aquests àmbits, vaig saber que aquell era el meu lloc.

En un futur m’agradaria apropar la complexitat del món àrab als espanyols, donant classes a alguna universitat, ajudant al govern a dissenyar una política exterior més coherent cap a aquesta regió, i escrivint a mitjans de divulgació sobre temes que, normalment, resulten inaccessibles a la gran majoria del públic per qüestions d’idioma o de complexitat.


El premi extraordinari de fi de carrera que has obtingut és ben especial, no l’obté tothom. Com has treballat per a aconseguir-lo?

El secret es que no hi ha secret. Es necessita constància, organització i motivació. Primer, com diu un refrany popular, ‘les matrícules s’aconsegueixen al setembre’. Això no vol dir que el dia 3 de setembre un hagi d’estar estudiant sense parar, sinó que la millor manera d’aprendre els continguts de manera efectiva es sense estrès, al llarg de tot el curs, i no només les setmanes abans dels exàmens. Segon, els calendaris, les agendes, i la bona organització del temps estan infravalorats. Cadascú té un mètode que li funciona millor, però es molt important tenir almenys un mètode per organitzar-te bé les tasques, i poder combinar d’aquesta manera els estudis, amb els amics, l’esport, activitats extra curriculars, i demés, sense atabalar-se. Per últim, es clau que t’agradi el que fas i que trobis la manera de posar-ho al servei de la societat, per mantenir la motivació al llarg termini.


Què els hi diries als nois que ara mateix estan a Batxillerat i no saben del tot cap a quina carrera decantar-se?

No us diré que no us atabaleu, perquè no serveix de gaire. El millor que podeu fer es (1) tenir una bona conversa amb gent que està estudiant ara a la universitat, i (2) fer una pluja d’idees de coses que us agradin i àmbits on tingueu facilitat. Per a uns serà la filosofia, per a altres les matemàtiques, el dibuix tècnic, les classes al laboratori, llengua catalana, etc. Un cop hagueu fet això, feu-vos una llista de carreres que us fan gràcia, i aneu consultant les assignatures per entrar en més detall. No reduïu la recerca a Espanya, hi ha moltes oportunitats a fora, més de les que us podeu imaginar.


Si haguessis de donar un consell a l’Albert de fa uns anys (quan per exemple encara estaves a La Farga), què li diries?

No et conformis mai: pregunta més, llegeix més, i busca

Preparats per al canvi
Noticia