Les setmanes anteriors ens havíem estat enviant mails per convocar-nos i això ja havia trencat una mica el gel. La trobada va superar les nostres expectatives, i tot i que molts no ens havíem vist des de feia molts anys, vam tornar a xerrar des del principi amb la mateixa naturalitat de quan encara estàvem al Col.legi.

La nit va ser molt alegre i emotiva, tots vam coincidir en què havíem
canviat molt poc (i per bé) i ens vam tornar a sentir part d’aquella colla de nois i noies que havíem passat junts aquells anys tan importants de la infantesa i l’adolescència, primer unes a Montclar i els altres a Mestral, i després tots junts durant aquell últim curs.

Alguns van fer un esforç important i van venir de bastant lluny,
d´Altafulla, de Tarragona, de Banyoles, de Binefar, d’Agramunt, del
Maresme, de Manresa o de Barcelona. Vam tornar a riure amb les mateixes bromes d’aquells anys, vam recordar moltes anècdotes i ens vam posar al dia de cap on havia anat la vida personal i professional de cadascú. Vam veure unes pel.lícules de les primeres festes esportives, on vam poder tornar a veure aquelles desfilades dels pumes, lleons, guepards…i també ens vam fer fotos, sobretot per enviar-les als que, a pesar de sentir-ho molt, per diferents motius, no ens van poder acompanyar aquella nit.

La nit va donar per molt, però és difícil comprimir 25 anys en unes
quantes hores, així que hem decidit que això no pot acabar aquí, que hem de fer més trobades i que no podem esperar a què passin vint-i-cinc anys més.