Hi havia algunes noies de la promoció que recentment ha deixat l’escola: Cervantes; de la que va marxar el curs anterior: Pangea; i d’altres ja més llunyanes en el temps i en el records: Antípoda, Tagamanent i Argent.
Entrar de nou al Montclar va ser emocionant i nostàlgic. Era l’entrada al passat, per unes més llunyà i per altres menys, però si més no un passat que d’alguna manera totes enyoràvem. Vam recórrer de nou els pasadissos foscos i buits, les classes, el pati, tots aquells espais que havíem compartit durant tants anys i que havien significat tan per nosaltres. Vam fer fotos, vam conversar entre nosaltres amb una confiança que creiem perduda i estava intacta.
Va haver un intercanvi d’informació interessant entre professores i alumnes que d’alguna manera va fer que els nostres dos móns es toquessin per unes hores: Elles ens explicaven les novetats de l’escola i nosaltres els parlàvem del camí que poc a poc estàvem començant a fer-nos. I així, entre paraules i berenar tots vam tornar als nostres records.
La Marta Torras de la promoció Pangea es va oferir voluntària quan va acabar els seus estudis al Montclar per tornar a impulsar i a donar força a l’Associació d’Antigues Alumnes. La trobada doncs, va ser la primera de l’Associació. Esperem que aquesta vagi agafant més cos i consistència per tal que les trobades es facin més regularment i tinguin més èxit d’assistència.
Reviure i sentir nostàlgia val la pena.