Generació rere generació hi ha famílies que confien en el projecte de Terraferma i que participen activament tot donant-hi continuïtat, aquests són els antics alumnes que avui són pares del col•legi.

JUAN ANTONIO SANCHO

PROMOCIÓ XVII

ADMINISTRACIÓ Y DIRECCIÓ D’EMPRESES

Estoy casado con Anna, profesora de infantil del colegio Arabell y tengo tres hijos Marc, Alex y Daniel. Mi experiencia en el colegio es muy grata tanto por las amistades que hice como por el profesional docente. En esta etapa de formación tengo especial recuerdo  entre otros  a Don Ernesto al cual estoy muy agradecido ya que me ayudó en mi formación cuando por motivos de salud no pude acudir al colegio. Del colegio valoro mucho tanto la educación en valores cristianos que al igual que me inculcaron mis padres me han ayudado a lo  largo de la vida y formándome como persona, también valoro muchísimo la formación académica que se les dé a mis hijos  en estos tiempos que corren ya  que las  exigencias  que demanda la sociedad son cada vez mayores.

SALVADOR PIFARRÉ

PROMOCIÓ VIII

EMPRESARI

En algun lloc he llegit que “el nostre avui depèn del nostre ahir i bona part del que constitueix el nostre ahir ho hem rebut de la família i de l’escola”. És per això que, en primer lloc, m’agradaria dir que em sento molt agraït a aquesta escola.

Terraferma ha estat i és un referent molt important en la meva vida ja que vaig ser-ne alumne durant catorze anys. Al llarg dels anys m’he adonat que la formació rebuda en aquesta escola va fer augmentar la meva capacitat per a afrontar moltes de les situacions que m’han anat sorgint al llarg de la vida i alhora m’ha ajudat en el meu afany de superació per assolir petits objectius personals. Tinc molt bons records de l’escola i recordo molt especialment a Don Moisés, amb els seus contes e històries que tant ens captivaven, Don Ernesto, Don Pepe, Don Julián, el Sr Chavarri i molts altres mestres que s’esforçaven per compaginar l’autoritat i la confiança i que sobretot ensenyaven vivint el que deien. Aquest tret és un dels que ara, com a pare de l’escola, he pogut observar en els mestres que eduquen els meus fills i que agraeixo enormement. Tal i com vaig aprendre en un curs del FERT, “ els nens necessiten models més que crítics”, i aquests models els tenim garantits al Terraferma.

Una de les altres coses que recordo i que penso que encara defineix la nostra escola són les relacions dels pares amb l’escola. A més a més de mantenir contacte amb els tutors dels nostres fills, els pares i mares participem i tenim l’oportunitat de cooperar estretament amb l’escola. Crec que aquesta cooperació activa és molt interessant en el procés educatiu dels nostres fills ja que família i escola estem units en el mateix objectiu: l’educació dels fills. També valoro molt positivament que des de Terraferma es fomenti l’amistat amb les altres famílies de l’escola per tal de poder aprofundir en el coneixement de l’entorn dels nostres fills.

DAVID FARRÉ

PROMOCIÓ XVII

FUNCIONARI ADMINISTRACIÓ LOCAL

A la Carol, la meva muller, sempre li ha sorprès molt gratament el fet que, després de tants anys d’haver acabat la meva estància al Terraferma, quan coincidim en algun lloc amb algun exalumne del col·legi  - fins i tot d’altres promocions amb els que, evidentment, no hi havia tingut el tracte diari i directe que si havia tingut amb els de la meva promoció- , ens saludem cordialment i, fins i tot, ens interessem per la vida de l’altre. Jo sempre li responc el mateix: “... som exterrafermins, i tota la vida ho serem”. És curiós, però fins que la Carol no m’ho va fer notar, el cert és que no li havia donat importància, ho trobava lo més normal del món, però certament, és un fet que pot resultar intranscendent però que esdevé força significatiu.

Significa que el Terraferma ens va deixar una empremta profunda a tots els que varem ser-hi.

Terraferma va ser la nostra segona casa durant una etapa crucial de les nostres vides, on no sols hi varem estudiar i hi varem aprendre el necessari per assolir les nostres fites professionals d’una manera competent, sinó que, per sobre de tot, hi varem aprendre a ser persones íntegres (persones amb majúscules). Terraferma esdevingué (i actualment continua esdevenint) un lloc on aprendre a conviure amb els altres, un lloc de formació personal, d’exigència, d’amistat, on se’ns va inculcar l’ordre i la responsabilitat, la sinceritat i l’optimisme, i el plaer pel treball ben fet. Terraferma, a través de tots els seus professionals, va esdevenir coautor essencial, juntament amb les nostres famílies, de la nostra formació i educació.

Òbviament, aquesta oportunitat de la que jo vaig gaudir també la vull pels meus fills. La meva muller i jo no varem perdre gaire temps en decidir el col·legi en el qual es formarien els nostres fills, la decisió era evident.