usuari 
passwd 
        
 

SEGUEIX-NOS

|

INSTITUCIÓ

El Govern felicita amb una distinció la igualadina Núria Vicens, millor nota de l’Anoia a les PAU 2011.Entrevista a Núria Vicens."

El Govern felicita  la igualadina Núria Vicens
Alumnes
20.07.2011
El Govern felicita la igualadina Núria Vicens

Entrevista a Núria Vicens després de l'acte de lliurament de les distincions a les PAU

Ahir, 21 de juliol, en un acte presidit pel conseller d’Economia i Coneixement  a l’auditori de Barcelona, la igualadina Núria Vicens Estaran, alumna de Montclar, va rebre la distinció a les PAU. El Govern de la Generalitat de Catalunya felicita amb aquest guardó els estudiants de batxillerat que han obtingut una qualificació d’Excel·lent en les proves d’accés a la universitat (PAU), la nota dels quals en la fase general de les proves ha estat igual o superior a 9. L’acte, protagonitzat per 190 estudiants ‑102 noies i 88 nois‑, va comptar amb un bell recital de poesia composta o traduïda per la filòloga i poeta Laia Noguera (Calella, 1983), qui fou distingida amb aquest mateix guardó l’any 2001 quan la Generalitat de Catalunya els va crear. 

Entrevista a Núria Vicens:

‑Núria, avui has assistit a un acte ben significatiu, el lliurament de les distincions a les PAU, quin ha estat el teu “secret” per arribar a l’excel·lència?

 No sabria especificar quin és el secret concret per assolir uns bons resultats. Suposo que bàsicament és el treball i la passió o dedicació per a fer les coses ben fetes. A partir d’aquests elements, és indispensable la constància i el punt just d’ambició, de voler-se superar dia a dia. A part d’aquests factors més personals, considero que és imprescindible comptar amb el suport de la família i de l’escola, és a dir, estar en un ambient propici per a l’estudi, envoltat de persones que t’animin a treballar i considerin que l’esforç, la perseverança i la predisposició al treball són les virtuts  que s’han de potenciar per arribar a complir qualsevol objectiu, més enllà d’aquells purament acadèmics.

-Què destacaries de l’acte del 21 de juliol en el qual has participat com una dels 190 protagonistes?

Personalment em quedo  amb dos detalls: la satisfacció de les famílies i dels representants de les escoles i una idea del discurs de l’Aitor López, l’estudiant de Catalunya amb la millor nota a la selectivitat: “que en aquell acte només hi som presents una petita part dels estudiants, tots aquells que es van presentar a les proves de la selectivitat també són exemple d’esforç” perquè considero que, en definitiva, les PAU és només una nota i en alguns casos, tot l’esforç no es veu reflectit en ella, ja que hi ha molts alumnes que possiblement hagin estudiat i s’hagin esforçat més que nosaltres però no han comptat amb la sort (o altres circumstàncies) que hem tingut nosaltres.

-Fins on vulguis dir-ho, quins pensaments et venien a la memòria mentre seies al lloc que us estava reservat a l’escenari de la sala 1 de l’auditori de Barcelona?

Satisfacció i vergonya. Sóc una persona tímida i això d’esdevenir el centre d’atenció no és que m’agradi massa. Tot i així, estava contenta per veure que els meus pares i la meva germana estaven orgullosos i feliços d’acompanyar-me en aquell dia. També vaig pensar que era una celebració després de tants anys de treball, un treball conjunt entre els alumnes, els professors i les famílies.

-Quin ha estat el moment més emotiu per tu?

El moment més emotiu de tot aquest procés després de les PAU, ha estat la il·lusió i l’orgull que he pogut copsar entre els meus familiars, molt especialment els meus pares i també els meus avis. Els meus avis que, sense poder accedir a uns estudis superiors com tants altres de la seva generació, van treballar hores i hores per garantir un futur millor per als seus fills i ells, els meus pares, que essent exemple de sacrifici i generositat, ens han ajudat tant i tant a la meva germana i a mi mateixa. Aquest reconeixement em fa il·lusió per a tots ells i per a l’escola, perquè després de passar-hi tants anys, sento que és una manera perfecte de dir: “fins a la pròxima”.

-Què diries als estudiants que es troben a punt de començar el batxillerat?

Bàsicament els diria que busquin la motivació necessària per fer el que els hi agradi, i que a partir d’aquí es puguin marcar fites per assolir-les amb esforç i  tenacitat.

-Què t’emportes a la universitat dels teus anys  a l’escola?

M’emporto els coneixements adquirits, l’aprenentatge de fer les coses ben fetes, els consells de les professores i sobretot la voluntat d’intentar donar sempre el màxim de mi mateixa. De l’escola, però, per sobre de tot, i per això és imprescindible que ho digui, m’emporto les meves companyes sabent que sense elles no hauria estat possible arribar fins aquí i, precisament per això, sabent que les seguiré necessitant sempre i fent extensiu aquest reconeixement a elles, que s’ho mereixen tant o més que jo.

-Quines fites et proposes ara que ets a punt de començar els estudis universitaris?

Primer de tot, gaudir de les vacances. A partir d’aquí, a l’iniciar la universitat, només em marco la fita de posar tota la meva voluntat per aconseguir uns bons resultats i gaudir el màxim possible de l’etapa universitària, aprenent i aprofitant tots els recursos dels que, afortunadament, disposem els estudiants a Catalunya.

 


|