 |
 |
|
|
Xavier Vernetta va néixer
a Barcelona l'octubre de 1956. Ha estudiat Història
contemporània i Filologia catalana a la Universitat
de Barcelona. És escriptor. Ha publicat novel·les
(L'Esbudellador de l'Eixample, Somni de Tànger,
Sense adreça coneguda, L'home del Jaguar blanc,
108.3 FM Jocs de lluna, N. de Néstor, Serà
de nit, Francis X. Jofresa, Les opurtunitats d'Albert
Jofresa), obres de teatre (Equívoc),
contes infantils, novel·les juvenils (Ara sí
que l'he feta bona!, Ai, que caic!, Roberluxtina i
la reunió de les bruixes), i estudis sobre
literatura (Jocs textuals. La narració).

|
|
UN
LLIBRE MOLT LLEGIT
Somni de Tànger
Una nit de lluna nova l'Akram creua l'estret de Gibraltar.
Té els cabells rossos i du les sabates noves
embolicades en una bossa de plàstic. Somni
de Tànger és un passeig per l'amor,
l'amistat, l'aventura i la sort. Un viatge de Tànger
a París vist a través de l'experiència.
"La Natàlia es belluga
una mica, per canviar de postura, i deixa el cap sobre
el maluc de la Sara, que es recolza a la porta del
cotxe, amb la bossa de l'Akram per coixí. Semblen
dues nines adormides i l'Akram pensa que no sap si
li agraden. Potser és perquè no les
coneix prou per saber-ho del cert. La imatge de la
Nerea li torna als ulls i esborra les dues noies que
dormen. La Nerea, que té la pell morena i els
ulls negres com les nits d'estiu, que parla mab somriures
i escolta amb la mirada atenta. La Nerea sí
que li agrada. I la Nerea també és molt
bonica."
|
DARRERA
NOVEL·LA PER A PÚBLIC ADULT
Dies de pluja
Editorial Barcanova: febrer, 2003. Col·lecció
Càlam, 3
Diuen que a Barcelona comptades vegades plou més
de tres dies seguits. Avui ja és el quart.
En un estany del parc de la Ciutadella apareix el
cadàver d'un home. L'autòpsia revela
que el desconegut té cicatrius antigues, de
temps molt menys feliços que els actuals. La
ferida més antiga correspon a un dia de gener
de 1969. Més de trenta anys després,
un infart li ha provocat la mort.
En Jordi Garcia vol saber per què
ha mort aquell home i també vol esbrinar perquè
a ningú li interessa que se sàpiga.
Té l'ajut, el dubtós ajut, d'un expolicia
franquista que beu massa i pensa poc.
Dies de pluja és una novel·la
que obre la porta del nostre passat recent. Un passat
ple d'odis que encara no s'han sabut oblidar.
|
|
|
|
|