|
Un pròleg per al
Quadern de Lectures
Quan es preparava l'edició
del Quadern de Lectures, es va sol·licitar
a Joan Perucho de posar en el prefaci del llibre unes
paraules que servissin de reflexió prèvia
sobre la importància de la lectura en la formació
personal dels alumnes. Reproduïm íntegre
aquest text donat el seu valor de testimoni personal.
Fou escrit fa poc més de mig any:
Em demanen
unes paraules sobre la importància de la lectura,
per a aquesta estupenda iniciativa d’Institució
Familiar d’Educació. Triar bons llibres
no és només important. Els llibres són
un autèntic tresor:
Quan,
de jove, vaig entrar a la Universitat, assistia a
les tertúlies literàries que es formaven
al pati de lletres, asseguts als bancs distribuïts
entorn del claustre, o al bar dels estudiants, que
s’obria al subsòl, ultrapassada l’entrada.
Allà naturalment, parlàvem de llibres
i d’edicions selectes i antigues que ens entusiasmaven.
Amb condeixebles meus en aquells temps, iniciàtics,
sortia a la percaça d’obres rares seguint
les pistes que ens oferien les llibreries de vell.
Acudíem, ben sovint, a l’establiment
de Josep Porter, pare d’un amic universitari
(Miquel Porter) ç, que després es dedicà
al cinema. La botiga s’obria al carrer dels
Arcs, primer i després a l’avinguda del
Portal de l’Àngel, cantonada Canuda,
on hi havia autèntiques meravelles. El senyor
Porter i la seva muller es convertiren en els nostres
amics, així com la resta dels fills. Llavors,
els llibres antics (hom els anomenava llibres vells)
eren bastants i no eren cobejats gairebé per
ningú, tret dels que teníem a la sang
el seu verí (en dèiem també una
maledicció). Recordo que a la llibreria Porter
vaig fer una de les primeres adquisicions.
Escrits
en vulgaris ciència
Els ha dictat l’experiència
D’un llibreter veterà
Que parla clar i català
Això no obstant, la meva veritable escola de
bibliografia fou el dominical mercat de Sant Antoni,
a les Rondes. Calia donar el tomb al mercat. Allà
trobàvem un vastíssim repertori de llibres
(vells i antics) des de Jaume Roig a Josep Carner
i des de Lope de Vega o Quevedo a Azorín i
Pio Baroja, passant per Guerau de Liost, Traval, Riba,
Camba, l’Ors, Ortega o Josep Pla.
Joan Perucho
febrer, 2003
Padrí del primer
capítol de la novel·la
La pèrdua progressiva de visió
acabà per impedir a Joan Perucho la lectura
i l'escriptura. Això no obstat, accedí
gustosament a apadrinar el primer dels capítols
de la novel·la "20 capítols, 20
escriptors".
Fa prop de tres setmanes, havíem
acordat que l'Anna Pérez -l'estudiant guanyadora
d'aquest primer capítol- aniria a visitar-lo
amb la seva professora i algunes companyes i li llegiria
en veu alta aquest text. Dissortadament, el dia convingut
l'estat de salut de l'escriptor havia empitjorat i
aquesta visita es posposà indefinidament.
Institució Familiar d'Educació
volem expressar amb molta gratitud pel temps i els
esforços que ens va dedicar en aquesta darrera
etapa de la seva vida, el més sentit condol
a la seva esposa Maria Luïsa i als seus familiar.
|
La
tertúlia literària amb Joan Perucho
va resultar ser tan erudita com ho és la seva
prosa. Amb una habilitat discursiva extraordinària,
va entrellaçar la seva quotidianitat amb els
esdeveniments més transcendentals de la història
del país, i ho va fer amb abundants mostres
d'humor i de seny, aquell seny que mostra irremeïablement
qui coneix perquè ha passat per la vida enriquint-se
del contacte amb les persones. 
