Va néixer als carrers estrets
de la Barcelona vella l'any 1941. Als 14 anys es va
posar a treballar en una fàbrica. Després
va fer feines diverses, fins que la preocupació
per la situació d'opressió lingüística
que vivia Catalunya, i que en algunes zones encara
viu, el va vincular al moviment ciutadà que
treballava per portar la llengua catalana a les escoles.
Quan ja tenia 35 anys va poder anar a la Universitat.
Es va llicenciar en Filologia Catalana.
I ja fa anys que traballa a la Facultat de Ciències
de l'Educació de la Universitat Autònoma
de Barcelona. Paral.lelament a això li han
publicat prop d'un centenar de llibres de contes i
novel.les per a infants, per a joves i també
per a adults. Ha rebut diversos premis literaris i
part de la seva obra s'ha traduït a 11 idiomes
diferents.
Enric Larreula és un mestre de mestres. La
seva feina és fer que els seus alumnes i la
gent en general s'estimin la llengua. Aquest fet ha
condicionat la seva manera d'escriure.
Si les circumstàncies haguessin
estat unes altres, segurament hauria triat dedicar-se
a la biologia, a la Terra, a la vida... El tema de
la llengua li va venir afegit; s'hi va trobar històricament.
Es va trobar en un país que lluitava per la
seva llengua i aquest fet el va empènyer a
estudiar filologia. Però se li'n va el cor
quan veu programes de defensa de la Terra o de defensa
dels animals. Segons ell, la destrucció del
nostre planeta és molt gran, però no
té uns enemics clars. En canvi, els enemics
de la seva llengua tenen nom i cognoms, i això
ha provocat en ell una reacció visceral.
I precisament aquests dos temes -la
defensa de la llengua i la defensa de la Terra- són
els eixos bàsics de la seva obra. Apareixen
en tota la seva producció literària:
literatura infantil, juvenil, narrativa per a adults...
Aquests dos temes han estat una constant al llarg
de la seva obra, perquè Larreula ha defensat
sempre els seus principis de forma insubornable: ja
quan va començar a escriure, als 22 anys, tenia
les mateixes idees que ara; ja aleshores tractava
de posar-se al costat dels pobles prohibits i d'anar
en contra dels caçadors, d'homes i d'animals.
Enric Larreula, sempre a partir d'aquests
dos temes, ha treballat diversos gèneres: literatura
infantil, juvenil, novel.les per a adults, assaig,
obres de teatre, traduccions i adaptacions, poesia,
llibres de text... No es defineix a l'hora d'afirmar
amb quin tipus de text se sent més identificat.
Cada situació en demana un de determinat, i
se sent bé treballant-los tots. Però
té clara una cosa: en qualsevol dels seus escrits
té molta cura de la llengua que utilitza (per
algun motiu és professor de didàctica!);
té en compte si es tracta d'un text dirigit
als més petits o d'un escrit que han d'entendre
els adults. No escriu mai a la babalà, sinó
que posa els cinc sentits per intentar que la llengua
sigui l'adequada i, quan al cap d'uns anys s'ho torna
a llegir, encara en canviaria alguna paraula o alguna
estructura. Revisa moltes vegades tot allò
que escriu abans de donar-ho per bo (quan escrivia
a mà, els seus apunts eren plens de ratlles,
fletxes i correccions).
Larreula no té pressa per
acabar allò que escriu i per això s'ho
mira i s'ho remira. No tinc pressa perquè
al lloc on haig d'anar no tanquen a cap hora,
diu. Escriu perquè li agrada escriure, i escriu
en la mesura que li surten idees: quan no en té,
no escriu. I és lligant aquests dos factors
cura de la llengua i idees prèvies que l'entenem
quan manifesta que mai no es posa a escriure sense
tenir un esquema previ; quan comença una novel.la
la té tota pensada prèviament, ja la
té argumentada.
De les seves obres cal destacar Terres
verges (1997), una de les últimes que ha publicat
i que té relació amb el tema d'una societat
ideal. També caldria parlar de tots els contes
per a infants com els Contes per a un món millor(1992)
, de les obres adreçades a un públic
juvenil Brillant (1986), Ala de corb (1990) de les
escrites per als adolescents Em dic Paco... (1991),
Els arbres passaven ran de finestra (1995), Alba (1997).
|
ENRIC
LARREULA 
