|
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona
1926 ) Novel·lista, autor teatral i traductor.
Fill de Josep Maria Folch i Torres, estudià
dret però professionalment es decantà
pel món editorial. Ha estat molt important
la seva tasca com a traductor al català, a
la qual es dedicàintegrament uns anys (prop
de dos-cents títols, la majoria dels quals
de l'anglès).
De 1973 a 1986 treballà a
Ginebra com a traductor de l'Organització de
les Nacions Unides. S'inicià com a escriptor
amb el recull de poemes L'aigua negra , però
el gruix de la seva obra és la novel·lística:
La maroma (1957, premi Joanot Martorell 1956), El
meu germà gran (1958), El nàufrag feliç
(1959), L'alegre festa (1965), La visita (1965, Premi
Sant Jordi 1965), L'estiu més bonic (1967),
Fi de setmana damunt l'herba (1967), El no (1967),
Tota aquesta gent (1967), Les meves nits en blanc
(1972), Sala de miralls (1982), Estrictament confidencial
(1983, Premi Ramon Llull 1982), Testa de vell en bronze
(1998, Premi Sant Joan 1997), i les narracions La
sala d'espera (1961, premi Víctor Català
1960), Tota una altra cosa (1973), Quan el terror
truca a la porta (1977) i Manual del perfecte escriptor
mediocre (1991).
El seu món tendeix a reflectir
l'experiència personal i oscil·la entre
la nota realista i la intenció psicològica.
Autor de públic, escriu amb facilitat i amb
un llenguatge net i directe. Ha publicat, a més,
teatre juvenil, de costums o d'humor, com Un vailet
entre dos reis (1951), Aquesta petita cosa (1954)
i Dues hores (1958), entre altres, i la biografia
paterna Bon dia, pare (1968). Darrerament ha publicat
Manual del perfecte escriptor mediocre (1991), sàtira
del món literari. L'any 1997 guanyà
el premi Sant Joan de literatura amb la novel·la
Testa de Vell en bronze .
(web
personal)
|
FOLCH
I CAMARASA 
