JAUME CELA

ESCRIPTORS
PERUCHO
RIQUER
BARBAL
FOLC H I CAMARASSA
JOSEP GÒRRIZ
EMILI TEIXIDOR
JAUME CELA

 

En Jaume Cela i Ollé va néixer al barri barcelonès de Sarrià la matinada del 14 d'agost de 1949. De ben petit li agradava molt llegir llibres i anar al cinema. Davant de casa seva hi tenia un cinema de barri, el cine Bretón, al qual anava dues o tres tardes a la setmana. Així va néixer la seva afecció pel setè art. També es va afeccionar a llegir novel.les i tot tipus de tebeos, encara que el que més li agradava era jugar al carrer.

Va treballar en una casa d'assegurances i, al divuit anys, va decidir "penjar els hàbits d'oficinista" i iniciar-se en el món de l'ensenyament. Va treballar cinc anys al Camp de la Bota, a les escoles Castell de les Quatre torres i Manuel de Falla, alhora que iniciava els seus estudis de batxillerat. Uns anys més tard, va començar a estudiar magisteri. Formà part de la segona promoció de mestres de l'Escola de Formació del Professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Dels primers anys de mestre, l'autor rememora la ingenuïtat eufòrica de l'ofici acabat d'estrenar i l'idealisme d'aquella època:

"Quan vaig començar a fer de mestre, estava convençut que des de l'escola es podia canviar el món. Mounier era una de les meves lectures predilectes. Canvia el nen i la nena que tens al davant i canviaràs el món. I en aquest canvi tu també et transformaràs. Després vaig descobrir que des de l'escola poca cosa podem fer, però aquest desengany no ha significat mai que no doni importància al paper que tinc en la vida dels meus i de les meves alumnes, com important és també el paper que ells tenen en la meva." (Cela, J. Amb lletra petita , Ed. 62, 1996, p.51)

Actualment treballa a l'escola pública de Bellaterra, l'Escoleta, on compagina, des del setembre de 1991, la tasca de direcció del centre amb les classes. Li agrada el contacte amb els nois i les noies, i és evident que s'ho passa d'allò més bé llegint i discutint històries amb ells. Li agrada la seva feina, fet que es fa palès en la seva manera d'actuar i de reflexionar sobre la seva pràctica diària.

A més a més, participa molt activament en la Junta Rectora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat i en la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Col.labora en diferents revistes i diaris sobre temes educatius. També forma part del consell de lectura de Cavall Fort .

Al llarg de la seva trajectòria professional, la seva obra ha estat guardonada amb diversos premis: el Ciutat d'Olot (1991) per Un cas com un piano ; el de Rosa Sensat de Pedagogia (1992) per Amb veu de mestre , conjuntament amb Juli Palou; el premi Marià Vayreda (1995) per Xerraires impenitents ; el premi de novel.la El Vaixell de Vapor (1997) per Hola, Pep! i el Folch i Torres (1997) per Quin parell! .

Altres obres seves, igualment reconegudes, han estat finalistes de diversos premis; així, La visita de la Dama ho va ser del Gran Angular (1994); Una troballa sorprenent , del Folch i Torres (1987), i Com una joguina trencada , del premi Columna jove (1993).

(web de l'associació d'escriptors)

UN LLIBRE

senyora Anna, una dona de setanta-nou anys, se sent molt sola des que la seva filla i el seu nét se n'han anat a viure a Oslo (Noruega) perquè el seu gendre ha canviat de feina. Una tarda, mentre ordena les coses del nét, troba uns exemplars de la revista Cavall Fort. Casualment, llegeix a la secció «Connexions» la carta d'un nen de deu anys, en Pau, que té els mateixos gustos que ella, i decideix escriure-li fent veure que és una nena d'una edat similar. L'atzar, però, canvia la trajectòria de la carta i aquesta arriba a mans d'un home gran, el senyor Albert, que també viu sol i que, després de llegir-ne el contingut, decideix contestar-la, fent-se passar per en Pau.

S'inicia així un intercanvi epistolar que s'atura quan un dels dos interlocutors sent la curiositat de conèixer l'altre i la necessitat d'explicar-li tota la seva veritat.

 

ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA
ÍNDEX DELS CAPÍTOLS

BASES

PREMIS