|
En Jaume Cela i Ollé va néixer
al barri barcelonès de Sarrià la matinada
del 14 d'agost de 1949. De ben petit li agradava molt
llegir llibres i anar al cinema. Davant de casa seva
hi tenia un cinema de barri, el cine Bretón,
al qual anava dues o tres tardes a la setmana. Així
va néixer la seva afecció pel setè
art. També es va afeccionar a llegir novel.les
i tot tipus de tebeos, encara que el que més
li agradava era jugar al carrer.
Va treballar en una casa d'assegurances
i, al divuit anys, va decidir "penjar els hàbits
d'oficinista" i iniciar-se en el món de
l'ensenyament. Va treballar cinc anys al Camp de la
Bota, a les escoles Castell de les Quatre torres i
Manuel de Falla, alhora que iniciava els seus estudis
de batxillerat. Uns anys més tard, va començar
a estudiar magisteri. Formà part de la segona
promoció de mestres de l'Escola de Formació
del Professorat de la Universitat Autònoma
de Barcelona.
Dels primers anys de mestre, l'autor
rememora la ingenuïtat eufòrica de l'ofici
acabat d'estrenar i l'idealisme d'aquella època:
"Quan vaig començar a
fer de mestre, estava convençut que des de
l'escola es podia canviar el món. Mounier era
una de les meves lectures predilectes. Canvia el nen
i la nena que tens al davant i canviaràs el
món. I en aquest canvi tu també et transformaràs.
Després vaig descobrir que des de l'escola
poca cosa podem fer, però aquest desengany
no ha significat mai que no doni importància
al paper que tinc en la vida dels meus i de les meves
alumnes, com important és també el paper
que ells tenen en la meva." (Cela, J. Amb lletra
petita , Ed. 62, 1996, p.51)
Actualment treballa a l'escola pública
de Bellaterra, l'Escoleta, on compagina, des del setembre
de 1991, la tasca de direcció del centre amb
les classes. Li agrada el contacte amb els nois i
les noies, i és evident que s'ho passa d'allò
més bé llegint i discutint històries
amb ells. Li agrada la seva feina, fet que es fa palès
en la seva manera d'actuar i de reflexionar sobre
la seva pràctica diària.
A més a més, participa
molt activament en la Junta Rectora de l'Associació
de Mestres Rosa Sensat i en la Federació de
Moviments de Renovació Pedagògica de
Catalunya. Col.labora en diferents revistes i diaris
sobre temes educatius. També forma part del
consell de lectura de Cavall Fort .
Al llarg de la seva trajectòria
professional, la seva obra ha estat guardonada amb
diversos premis: el Ciutat d'Olot (1991) per Un cas
com un piano ; el de Rosa Sensat de Pedagogia (1992)
per Amb veu de mestre , conjuntament amb Juli Palou;
el premi Marià Vayreda (1995) per Xerraires
impenitents ; el premi de novel.la El Vaixell de Vapor
(1997) per Hola, Pep! i el Folch i Torres (1997) per
Quin parell! .
Altres obres seves, igualment reconegudes,
han estat finalistes de diversos premis; així,
La visita de la Dama ho va ser del Gran Angular (1994);
Una troballa sorprenent , del Folch i Torres (1987),
i Com una joguina trencada , del premi Columna jove
(1993).
(web
de l'associació d'escriptors)
|
JAUME
CELA
UN
LLIBRE
