Anaís Obón i Zamora
5è Primària
Vilanova i la Geltrú
CEIPARJAU

Les vacances de la Júlia Hi havia una vegada una nena que es deia Júlia. La Júlia era una nena molt maca, tenia el cabell molt ros i uns rínxols de color daurat que li queien per l'espatlla. La Júlia se n'anava de vacances amb els seus avis. Els seus avis s'anomenaven Júlia com la neta i Ramon. La Júlia vivia a Barcelona i els seus avis a la Vall D'aran.Vivien en una casa molt maca de color vermell i taronga. La casa tenia les finestres de fusta i la porta de ferrro, amb una mà que penjava per picar.També tenien un gos d'atura que es deia Boby i un altre que es deia Willy. Al costat de la casa estaven les quadres on hi havia vaques, ovelles i gallines que posaven ous cada dia. A la Júlia li agradava molt anar al matí a agafar els ous calentons. Avui era el dia que els seus avis venien a buscar-la, tenia ganes que fossin les dotze. La Júlia va aixecar-se avait, va esmorzar un 'croissant' amb llet calenta amb xocolata. Va fer la maleta, on hi va ficar un munt de llibres que volia emportar-se per llegir a les vacances. També va agafar els deures que li havia proposat que fes la seva mestra. Quan ja estava a punt, va mirar el rellotge i eren les dotze, però va passar una estona i no arribaven. De sobte va sentir: riiiing, riiiiing, riiiing, riiiiiiiiing!! Era el timbre, ostres per fi, eren els avis. Al cap de tres quarts d'hora van arribar, el que els havia passat era que com que el seu poble estava tan lluny havien agafat una mica de 'carabana'. Quan va sortir es va trobar els seus avis amb una bicicleta al costat i li van dir a la vegada: -Feliç aniversari Júlia! Els seus avis li van regalar una bicicleta perquè el dia abans havia estat el seu aniversari. Quan van estar apunt se'n van anar. Tots tres van arribar al poble a les sis de la tarda, llavors la Júlia no va sortir a jugar fins al dia següent. L'endemà la Júlia va sortir amb la seva bicicleta nova a fer amics. Va conèixer a tres nens i nenes: la Marta, l'Àlex i en Carles.Van quedar a la tarda a dos quarts de cinc. La Júlia va anar a dinar i a l'hora que havien quedat va estar allà. Quan hi van ser tots van decidir anar a una cova que hi havia pels voltants. Van estar investigant la cova i quan van acabar es van posar a jugar per allà dins. Van estar un parell d'hores jugant i quan ja anaven a sortir es van trobar un ratolí, bé en realitat era un hàmster perquè no tenia cua. A tots els va fer por menys a la Júlia, ella sempre va tenir-ne un, des de que era petita, tot i que ja feia uns mesos que se li havia mort. La Júlia el va agafar i va animar als altres a que el toquessin, els va convénçer i al final el van tocar. Van decidir que se'l quedaria la Júlia. Es va fer tard i cadascú se'n va anar a casa seva. La Júlia va anar a casa dels avis i els va demanar si se'l podia quedar. Li va costar però al final li van dir que sí. Al dia següent van anar a comprar una gàbia, mengar, etc. Va passar una setmana molt divertida amb els seus nous amics, però després va haver de anar-se'n cap a casa seva. Quan va tornar a la ciutat, els avis van explicar als pares que s'havia portat molt bé i els van preguntar si podia tenir el hàmster. Els pares em van fer prometre que el cuidaria bé i varen acceptar. Els avis al cap d'una estona se'n van haver d'anar. El hàmster de la Júlia va viure molt feliç quatre anys, després es va fer vellet i va morir. Al cap de molts anys, quan la Júlia va ser gran va anar-se'n a viure a un pis compartit amb tres persones més a la Val D'aran. Aquestes tres persones eren aquells tres nens i nens amb qui va passar les vacances quan era petita. ...Es van retrobar després de molts anys, però l'amistat encara els durava...

FI