Albert Bustins Vinyals
5è Primària
Sant Cugat
Barcelona

LA CASA DEL BOSC

Era un mati fred i plujós de diumenge del dos de gener. En Pep es va aixecar, es posa el casc, els guants i l'abric. Després va anar al garatge a agafar la bicicleta, amb la intenció d'anar a buscar el seu amic Rodolf que vivia a les afores del poble, en una casa a la vora del riu i a l'entrada del bosc. En arribar, va començar a cridar a l'espera que el seu amic sortís. Però no va ser així. Es va acostar: la porta estava oberta i la casa feta un enrenou. Tot estava escampat i el terra fet un desastre. Llibres, gerros, coixins,... reposaven ací i allà sense cap ordre. En Pep es va espantar i va començar a cridar al seu amic per a veure si li havia passat alguna cosa.
- Rudolf,Rufolf! Què estàs aquí?
- Estàs a punt per anar a fer una excursioneta fins a la font Roja amb les bicicletes? A veure qui està més en forma!!!. Aleshores, quan va entrar, va veure un peu que sortia de darrera el sofà. S'hi va acostar i va trobar-se a en Rudolf estirat a terra. Es va ajupir, el va tocar i va notar que estava fred com el glaç. Es va esgarrifar molt perquè es va pensar que era mort i ben mort. Li va semblar que portava una bona estona així. No sabia ben be què fer. Llavors va trucar a la policia. Va parlar amb un agent que li va dir que no toques res i sobretot que no el toques a ell. No va tocar res i, de fet, varen trigar molt poc en venir uns agents. En arribar observaren tot l'entorn i varen fer un munt de fotos de la casa i de l'escenari del crim, també varen intentar esbrinar quantes hores feia que havia mort. Després totes les seves forces i el seu saber el posaren en intentar descobrir quina era la causa de la mort. Aparentment no hi havia cap signe de violència física. Varen començar a agafar mostres del cadàver: una mica de pell, uns quants cabells, una mica de roba, etc. Però tot era absolutament normal. Varen mirar si hi havia hagut punyalades o trets però no varen trobar res. Tothom deia que era un cas molt estrany. Llavors es van adonar que tenia els ulls oberts però sense pupil.la, o sigui, totalment blancs. I varen trobar-li als ulls com una mena de puntets lil·les, que en les anàlisis van resultar ser de pols, però no varen aconseguir saber l'origen d'aquest. En regirar tota la casa, van trobar més mostres d'aquesta pols misteriosa en diferents llocs: sobre la taula, a les cortines, a la catifa, a les parets, etc. Varen portar una mostra a un científic molt important del Estats Units, però tampoc varen tenir sort. Passaren molts dies i moltes nits i no sabien trobar sol·lució a aquest problema. La policia va instal.lar unes càmeres per tota la casa, ben amagades, per tal de trobar alguna pista. Va passar un dia sencer i les càmeres no varen captar cap cosa estranya. Però el dia següent, cap al vespre, quan semblava que tampoc anava a haver-hi sort, van veure unes coses verdes, petites, com ratolins, que es movien. Varen ampliar les imatges i van veure que es tractava de una mena d'homenets petits. Semblaven follets o alguna mena estranya de personatges!!! De fet, sortien del darrera d'un sofà que estava tocant la paret, altres de sota el prestatge i també n'hi havien que semblaven sortir de la cuina... En fi, de tot arreu. Llavors tots els policies es van esvarar molt i es preguntaven que podrien fer amb ells. Els capturaven o els eliminaven, o ... què podien fer? Finalment, varen decidir posar ratoneres per capturar-ne algun. Al cap d'uns dies ho varen aconseguir, varen agafar-ne un de bastant grassonet. Un dels policies, s'hi va acostar i va intentar parlar amb ell.
- Qui ets tú?
- Què fas aquí? Però el follet molt espantat no contestava. El policia, va intentar donar-li confiança i mostrar-se amistós en veure que estava tremolant i li va preguntar:
- Saps alguna cosa de l'home que hem trobat aquí a terra estirat? El follet li va contestar que sí.
- Què l'heu matat tú i els teus amics? Llavors el follet va contestar que ells li havien tirat la pols de la son, però que no sabien res de que estiguès mort i va afegir que si havien comprovat si realment estava mort. Si no l'ha matat ningú, us puc donar una altra classe de pols per despertar-lo, però no us ho donaré si no parlem amb ell. I continuà: de fet, nosaltres l'hem adormit, perquè ens ha fet molt mal ja què destruïa el nostre bosc i els animals que hi viuen i nosaltres estem encarregats de mantenir-lo ben bonic i ple de vida. Els policies van dir que estaven d'acord amb el tracte i que el portarien a la casa. Al dia següent el varen portar davant els follets, que ara n'eren un bon grapat. Aquests varen donar la pols màgica per despertar-lo a un dels agents. La policia va posar la pols sobre els ulls i el nas d'en Rodolf i es va despertar lentament. Els follets li varen fer prometre que a partir d'ara no tornaria a destruir res del bosc i no mataria els animals. En Rodolf, ben penedit, va acceptar, i és més, els va dir que a partir d'ara els ajudaria a mantenir un bosc ben bonic i esplendorós. Així tots acabaren molt contents i visqueren molt feliços durant força anys.