Alexis Andres Yunga Yunga
1r ESO
institut Badalona 7
Badalona

Hola, em dic Alexis i vaig arribar a Catalunya fa tres anys. Els meus pares em van dir que viatjaríem a Espanya perquè allà no es podien guanyar la vida massa bé, i en canvi, aquí molt bé. El meu pare és paleta i la mare fa de mestressa de casa. El pare va trobar ben aviat feina per poder treballar i al cap d’un any vam arribar la resta de la família. Vaig venir amb avió, des de Quito a l’Equador, el país on vam néixer jo, els meus pares i les meves germanes. Al cap de poc d’haver arribat vaig anar a l’escola Feliu Vegués de Badalona, i al cap d’un any, el meu pare va poder comprar un pis al centre de la ciutat. Com que no podia anar a aquella escola perquè era massa lluny, els pares van dir-me que aniria a l’escola Llibertat. Actualment, estic estudiant en un institut de Badalona que es diu B-7 i faig 1r d’ESO C. Abans d’arribar aquí jo no sabia que a Catalunya es parlava en català, i els primers dies a l’escola jo no entenia el que parlaven entre els companys. Llavors a mi i a quatre companys (Carlos, Ikram, Maria i Fàtima) ens van fer unes classes especials de llengua. Així, al cap d’un any ja entenia molt bé el català. Hi ha coses que trobo una mica diferents; com per exemple, el clima, perquè allà només hi ha hivern i estiu, i aquí hi ha quatre estacions. A l’Equador menjàvem arròs, fruita, llegums... i aquí podem menjar canelons, “sanjacobos”, llaminadures, croquetes, etc. Aquí puc menjar kiwis i en canvi no hi ha maracuiàs. Recordo que ens va passar un perill important. Un dia la meva mare va anar a dur roba a algú que havia de venir de viatge per al meu pare, i la meva mare va dir que anéssim a casa ràpid perquè tenia un pressentiment. Érem la mare, jo, les meves germanes i un cosí una mica més gran. Llavors vam anar cap a casa per un camí molt curt i vam veure uns xicots que semblava que estiguessin jugant al “pilla-pilla” però era que intentaven assassinar un noi, i jo, com que no me n’havia adonat vaig passar pel davant amb el meu cosí, i la meva mare, ens va dir: “ ¿No vistes ese chico que tenía un cuchillo?” i llavors es va intentar escapar i nosaltres érem a la cantonada a prop de casa i vam veure que es va escapar i llavors el van agafar una altra vegada i nosaltres volíem avisar algú, però la meva mare va dir que no. Quan vam arribar a casa vam dormir i l’endemà al matí la mare d’aquell noi no va poder dormir i estava esperant el seu fill i no arribava, i l’endemà al matí preguntava a tothom si l’havien vist. I a un senyor que comprava ampolles i donava diners per les ampolles li va preguntar si havia vist el seu fill, i el senyor va dir “em sembla que l’he vist a baix, però no sé si és el teu fill, semblava que dormís”, ella va dir que la portés a veure’l i quan el van girar, li havien clavat set ganivetades. I al cap d’un temps, la policia estava buscant aquests xicots i els van trobar perquè un d’ells tenia amagada sota el llit la seva camisa bruta de sang. A l’Equador se celebra la “fanesca” el divendres de Setmana Santa. No es pot menjar res fins les dotze del migdia, sinó és un pecat. La fanesca és una mena de sopa amb blat de moro, faves, peix, “xoxos” i carbassa. Es menja calent amb la família. A Badalona, he vist que es fa la “processó del silenci”. Però altres festes d’allà no les recordo perquè encara era una mica petit. Sí que recordo que hi havia una “corrida” de toros i que el toro portava una capa a l’esquena i els nois havien d’agafar-la. Quan algú agafava la manta, el toro el portaven a un camió i llavors sortia un altre toro amb una altra capa. La casa on vivíem a Quito era molt petita però al cap de dos anys vam construir un pis gran amb tres habitacions. Quan vam venir a Catalunya, el pare va començar a enviar diners perquè construeixin dos pisos més. El primer pis serà meu i el segon serà de la meva germana gran i el tercer de la meva germana petita. Quan la meva germana petita acabi el col·legi, potser tornarem a l’Equador i viurem en aquesta casa de tres pisos. Els pares viuran en una altra casa que també es construiran, de tres pisos. El que més m’ha agradat és conèixer molta gent, els veïns són molt bones persones. A l’església de s. Francesc, anàvem a Missa, en castellà. Ara anem a l’església de Montserrat i jo hi he anat a catequesi i vaig fer la primera comunió. El 22 de maig, la meva germana Maria, també farà la primera comunió. La seva padrina li enviarà un vestit blanc des de l’Equador. Allà m’agradava jugar a futbol, i això ho puc fer aquí també. No fa gaire va venir la selecció d’Equador a jugar contra Catalunya, ho vaig veure per la televisió i vaig passar una mica de vergonya perquè van perdre i els futbolistes eren una mica vells. Quan jo sigui gran vull ser futbolista com el Ronaldinho, que juga en el Barça.