D'Herència: la llengua
La meva vida ha estat rica,
plena d'aventures i amors,
en tants anys he patit desenganys
i també he comés errors.
He estat estimada i he estimat,
he estat víctima però mai botxí,
la meva història us explico aquí.
Tres germans tenia el meu pare,
tots ells grans a casa seva,
reis poderosos i savis
amb herències i grans influències.
El meu pare, valerós i conqueridor
de terres desconegudes,
un home imponent i just
de fort caràcter diplomàtic.
La seva germana mítica,
etèria dama dels boscos del nord
bella nimfa solitària,
que amb les forces de la natura
combats ferma i valenta.
El seu germà gran,
savi a moltes nacions
i pare de grans civilitzacions,
adorava els déus pels quatre cantons.
Finalment, l'últim dels seus germans,
ésser de terres sagrades
i ensenyances místiques
amb gran ressó.
Els meus germans i jo mateixa
som vius reflexos de tots ells,
tenim baralles i també enveges,
entre nosaltres ens ataquem.
Les guerres hi han estat sempre,
de vegades cruels, sempre hostils,
he estat a punt de desaparèixer,
vàries vegades per l'oblit.
Però avui sóc aquí entre vosaltres,
us acompanyo invisible sempre,
i mentre m'estimeu i em parleu,
estaré sempre viva,
parleu-me, recordeu-me, estimeu-me.
Alícia Alcoba 