Adéu-siau bella tonada!

 

Que capritxosa ets poesia!

I vosaltres, formosos versos,

orgullosos davant mon anhels de reima,

en va resistiu, rendiu-vos,

avui poderós és el sentir que em guia!

si sou encisadors jardins, les estrofes,

i vostres lletres fèrtils llavors,

de què germinen paraules, perfumades roses,

en duel no bateu aquest cor:

és son batec nostàlgica oda!

"Adéu-siau bella tonada,

adéu-siau a les teves notes i sons.

En silenci avui t'acomiades

emntre engendres nova cançó.

Amb tu cloc de ma vida una etapa,

rica en joia, esperances, il·lusions.

Desconec el destí, que m'empara,

mes el teu llegat m'esguarda:l'amor".

Gosaràs Ossian amb la teva arpa

encara aquesta ànima desafiar?

Concedeix-me de la poesia la gràcia,

abans no emprengui via al demà,

per venerar aquest present que camina al passat.

Anna Cornellà