usuari 
passwd 
        

Arabell Educació Infantil

Cigrons vegetals
Hamburguesa de vedella a la planxa amb ceba
Mandarina

Arabell

Cigrons vegetals
Hamburguesa de vedella a la planxa amb ceba
Mandarina

 

SEGUEIX-NOS

|

INSTITUCIÓ

No sabíem si era nen o nena però teníem molt clar que si era nena volíem que es digués Blau."

La llegenda del Blau
Alumni
22.05.2017
La llegenda del Blau

Us deixem unes línees de Laia on ens explica la història del seu conte. Com i quan va començar la idea … Gràcies Laia! Moltíssimes felicitats!! T’esperem un dia al col·le!!

Tot va començar quan estava embarassada. No sabíem si era nen o nena però teníem molt clar que si era nena volíem que es digués Blau.

Ens agradava molt el nom de Blau perquè el color sempre ens ha agradat als dos, i el més important, creava un vincle amb la ciutat de Lleida. Volíem fer ciutat i País!

El nom va tenir un gran impacte familiar i social, sobretot passat Jorba. Els familiars per part de l’Isaac i amics, que són de Sant Cugat i Barcelona,  es van quedar tots estranyats i sorpresos, els va costar pair i entendre el per què d’aquell nom tan alternatiu. Vam explicar la llegenda de la Mare de Déu del Blau moltíssimes vegades.

Aquí va començar la recerca de llibres que expliquessin la llegenda, sobretot pels fills dels amics. Estàvem il·lusionats  en trobar un conte il·lustrat per regalar-lo quan nasqués la Blau. Vam trobar la llegenda explicada pel Pep Coll i en Joan Bellmunt però a nosaltres ens faltaven imatges, volíem una cosa més visual, més infantil.

Arran d’aquí va sorgir la idea de fer un conte on s’expliqués l’origen del nom de Blau. L’objectiu era regalar a la Blau, la nostra filla, un conte per explicar el seu nom  i que els seus amics tinguessin  també aquesta llegenda.

Va començar sent una idea molt personal i familiar. I així doncs, embarassada vaig començar a documentar-me i a escriure el conte.

Al mateix temps d’escriure, ens han passat moltes anècdotes. Algunes d’elles…a Vall d’Hebron, on va néixer la Blau,  tothom que entrava a l’habitació anava repetint – és la nena que es diu Blau, no? Fins i tot va venir a saludar-nos una infermera d’una altra planta que ho havia sentit en el descans, i li havia fet molta gràcia perquè ella era de Lleida.

També l’Isaac, el meu home,  va haver d’explicar la llegenda a la senyora que el va atendre al registre civil, quan la vam empadronar, al cap, a la matrícula de l’escola bressol….a tothom li feia molta gràcia que una parella catalana fiqués de nom Blau, amb la controvèrsia a més a més de ser un mot masculí i ella una nena.  

Finalment,  a Sant Cugat,  vam coincidir amb una família amb una una nena de nom Blau, de la qual ara som molt amics. El primer que vam pensar va ser… Quantes vegades hauran explicat  el per què?

Aquí va ser el punt d’inflexió, un canvi de rumb i dimensió en el nostre objectiu.

Ens vam plantejar que si sortia bé el conte amb les il·lustracions,  l’objectiu de ser personal i familiar passaria a ser un objectiu social i cultural.

Seria un regal per la nostra Blau i el seu entorn, com també per la resta de Blaus!, era una eina més per explicar l’origen del seu nom. Al mateix temps  que seria  una manera de preservar i difondre, a través del gust per la lectura, un símbol de la cultura lleidatana. Seria per tots aquells nens i nenes, ja fossin de Lleida o d’una altra població.

Volíem donar a conèixer UN dels molts símbols que ens identifiquen com a Ciutat! La Mare de Déu del Blau!

Així va ser com després de documentar-nos i redactar,  vam començar a buscar algú que il·lustres el conte. Després de molt buscar i fer proves vam trobar la Mónica Monès. Vam explicar-li què volíem fer i el  per què, i li va entusiasmar el projecte.

La Mònica després de llegir el text ens va presentar diferents propostes i després de moltes quedades a la plaça del monestir vam definir els personatges.

Amb la Mònica hem treballat molts mesos. La Blau és molt amiga de la seva filla Nina. Mentre nosaltres parlàvem el com, elles il·lustraven també a la seva manera.

Un cop acabat el conte amb les il·lustracions i el text vaig escriure a diferents editorials, i entre email i email vaig voler presentar el projecte a l’Ajuntament de Lleida.

L’equip de Montserrat Parra, la regidora de cultura, molt amablement em va atendre. Després de presentar-los–hi el llibre maquetat,  a la nostra manera, em va donar el contacte de l’editorial Mosaics.  

La directora de Mosaics, Mertxe París, va creure també amb mi i el nostre objectiu i ens va ajudar a portar-lo a terme, i aquí estem!

Com a última anècdota! A Sant Cugat hi ha una bebè que es diu Blau i no té cap lligam amb la Ciutat de Lleida.  Podríem dir que Lleida comença a crear tendències al Vallès occidental!

La pròxima presentació es farà a la llibreria El pati de llibres a Sant Cugat.

Després de l’èxit de la presentació del llibre i la Diada, amb moltes ganes d’endegar un nou projecte!

Laia Moix Gomez


galeria de fotos
  • La llegenda del Blau
  • La llegenda del Blau
|