A Terraferma vaig descobrir dos coses: l’amistat i la filosofia. L’amistat dels meus companys de classe i també la d’alguns professors. Recordo que vam fer algunes bogeries, ens ho vam passar força bé i fins i tot vam estudiar… i alguna cosa vam arribar a aprendre. Què recordo del meu col·legi? Que hi vaig trobar professors que van preocupar-se pels meus companys i per mi. Tant era així, que un ho acabava donant per suposat, i ho vivia com si fos normal. Quan fas primer de primària, els professors et semblen gegants. Poc a poc, amb el pas dels cursos, se’t van fent petits i et penses que són gent normal, com la resta. I és curiós, però quan surts del col·legi i els anys se t’emporten més enllà –tot i que no sigui massa lluny encara– te n’adones que els professors potser sí que eren grans, i més grans fins i tot del que et van semblar quan vas arribar el primer dia. Aprofitant que se m’ha donat l’oportunitat d’escriure, l’únic que vull dir és “moltes gràcies”. Moltes gràcies perquè el col·legi Terraferma em va donar mestres i bons amics.